Sigue el blog!

LA SEGONA OPORTUNITAT ALS VERDI PARK

DIJOUS 29 DE MAIG A LES 22:30 H

En un món en permanent conflicte, una escola aposta per un model de convivència entre pares, mestres i nens àrabs i jueus

Al mes de març de l’any 2004, per primera vegada a Israel, un grup de pares àrabs i jueus de l’àrea del Wadi decideixen establir-hi una escola conjunta, binacional i bilingüe. Després de moltes lluites, l’escola obre per cent nens (cinquanta àrabs i cinquanta jueus). El film segueix el primer any de l’escola i mostra, a través de les històries dels personatges, com és de fràgil i complicat l’intent de crear una atmosfera de coexistència enmig de la complicada realitat que els envolta.

Israel, 2006, 55 minuts

imatge cartell

Mai 25, 2008 at 5:20 pm Deixa un comentari

Últims dies…

14 de maig

Estavem a punt d’acabar la ruta en bicicleta. Seria la última vegada que agafariem la bici en aquest viatge (o això pensavem). L’últim tram no va ser molt llarg i ens acompanyava la posta de sol, per arribar a Rumana on ens esperaven amb els braços oberts, com a tot arreu. Nens i no tan nens ens reben a l’escola on ens repartirem en petits grups per tastar l’hopitalitat arab. Dormiriem amb families, i d’aquesta manera poder sentir de més a prop tot allò que estavem vivint.

La última nit a Palestina es presentava, si més no, interessant. De nou, tocarà dormir poc.

15 de maig; que s’enganxarà sense voler amb el 16

Per no trencar la inèrcia, ens llevem a les 7 per ajuntar-nos de nou i creuar la frontera en busos. Això és el que teniem previst. Arribem a la frontera i algunes van amb la samarreta comemorativa dels 60 anys el Nakba (els sucessos del 48), i els isrealians de la frontera no ens miren amb bons ulls.

Quan pensavem que creuavem cap a Jordania, ens trobem que no deixen passar el camió de les bicis. Ràpidament qui es veu en cor d’agafar la bici, l’agafa i carreguem les bicis sobrants als autobusos. Només son 5 km, però les pujades i els més de 40º no animen. Agafem forçes d’on ens pensavem que ja no en quedaven i ho aconseguim un altra cop.

En mig d’aquesta burocràcia ens comuniquen que 9 de nosaltres sortiriem avui mateix cap a Frankfurt a les 3 de la matinada. Tres es quedaràn una nit més i agafarien el mateix vol del dia següent. I dues d’elles anirien fins a Damasc per fer escala a Roma i finalment arribar a casa el 16 pel matí.

Aparentment ens quedaven uns petits tràmits per fer: deixar totes les bicis que haviem llogat al camió, les maletes en un altra i dividir el grup en dos busos. Un d’ells aniria a Amman i l’altra a Damasc. Però això si es multiplica per més de 200 persones s’hi sumen les presses i els marejos, dóna com a resultat un bon temps perdut.

Pujem i baixem de l’autobus tres vegades. Sí, sí, tres. Totes no hi cabem al bus que va a Amman i uns diuen que el de Damasc primer va a Amman i uns altres diuen que no. Això va fer que les despedides es fessin menys efossives cada vegada que baixavem del bus i es quedaven en un “fins d’aquí a 2 minuts”. Finalment ho solucionem i ja som tots a l’aeroport de Amman. Rebem una trucada que ens diu que finalment marxarem tots amb el mateix vol. Arribarem tots a les 15.00 a Bcn. Tots, menys la Sònia que per un motiu que encara no sabem quin és, li han donat un vol d’enllaç que surt de Frankfurt cap a Barcelona a les 20.00. tindrà temps per veure la ciutat.

Tenim moltes hores d’espera al gegant aeroport de Frankfurt i 3 intrèpides “follows from catalan team” s’aniràn a jugar el físic per fumar una cigarreta. Per aquelles coses, s’emporten el passaport i el bitllet. Passen 2 hores i mentre unes dormen i les altres no tornen. Queden menys de 10 minuts per embarcar i no tenim notícies.

Resulta que en el seu intent per buscar un espai per fumadors s’han quedat “atrapades” dins la terminal i no poden sortir ni a buscar els seus equipatges que restaven amb la resta del grup, ni avisar-nos perquè els hi portessim. Finalment, amb l’hora d’embarcament ja complerta aconseguim contactar amb elles per mail, ens comenten la seva situació i anem corrents fins allà. Realment hem patit. Fins l’últim moment no tenim clar què haviem de fer, ni on haviem d’anar. Novament ens preguntem “¿Cómo va a acabar eso?” (pregunta que s’ha anat repetint durant el viatge).

Doncs finalment ha acabat, i ja som tots a casa! Tots menys la Sònia! Que a hores d’ara de estar volant cap a Bcn (son les 20.50).

Segurament durant uns dies no hi hauràn actualitzacions. Necessitem 4 o 5 dies de descans per pair-ho.

Mai 16, 2008 at 7:31 pm 2 comentaris

Això ja s’acaba

Mai 15, 2008 at 10:26 pm 1 comentari

i demà dimarts 13

Després d’una nit a l’oasis de Jerichó, hem pedalat 5km fins a Aqbat Jaber, un dels camps de refugiats de Cisjordania més comfortable i on va nèixer la idea del Follow the Women. Allà, les noies del col·legi amb vestit tradicional ens han fet una gran rebuda, explicant la seva situació i la celebració del Nakba 60 (60 anys d´ocupació) el pròxim 15 de maig. Ens ha sobtat la quantitat de nens que sortien d’escola, els quals estaven esbalotats per la nostra presència.

Després de dinar a la casa del governdor de Jerichó, hem anat amb bus al check point Qlandya. Seguidament hem continuat pel camí a Ramallah tot veient colònies jueves dalt dels turons, campaments de bedouins destartalats i part del mur que divideix la població.

A la tarda, ens han portat a la tomba de Yasser Arafat on hem fet un memorial amb espelmes per Gaza. Això era el final d’una pedalada per la ciutat de Ramallah, tot passant per l’hotel.

Us deixem un link d’un video que ha sortit avui per tv3…

Mai 12, 2008 at 7:09 pm 2 comentaris

Ja som a Palestina!

10 de maig

Ens despertem a Amman per segona vegada. Des de l’hotel agafarem un bus que ens deixarà a King Hussein Garden. Allà començarem una pedalada de 30 km entre el tràfic intens de l’autopista. A difenrencia de Syria, a Jordania no tenim proa suport logistic com perquè ens tallin el transit durant la nostra ruta.

La pedalada ha acabat a Madaba, on ens recullirien per portar-nos directement al Mar Mort. No vam tenir temps de baixar dels busos que ja erem a l’aigua. Quina millor manera de despedir-se de Jordania que banyant-se al Mar Mort amb la posta de sol?

Com podreu veure a la foto, el lloc és paradisíac.

11 de maig

Algunes noies aprofiten els primers rajos de sol, per fer l’última capbussada al mar. No sempre es pot tenir aquesta sensació de flotar a l’aigua. De debó, era imposible enfonsar-se.

Després d’esmorzar aprofitem per despedir-nos de les noies que no els hi està permesa l’entrada a Palestina; totes les provinents dels països árabs. L’única feia que tenim en tot el dia és creuar la frontera. I creuar-la en bicicleta, per suposat.

Tenim diversos contratemps.  A l’equip turc els hi havien assgurat que no necessitaven un visat especial. Elles portaven  un document  que  teòricament els hi concedia l’entrada. Això no ha sigut així,  i el resultat han estat 4 hores (en total) d’espera a la frontera entre Jordania i Palestina.

La resta de la pedalada no ha sigut molt extensa, però si molt pesada, tenint en compte que hem arribat a temperatures de 45ºC.  Hem entrat a Jericho i hem anat directes a l’hotel. Qui vol es pot banyar i qui vol pot visitar la ciutat.

Demà més…

Mai 11, 2008 at 9:09 pm Deixa un comentari

vídeo de Qunaitra (Siria)

m’haureu de disculpar pel muntatge i tot plegat pero vaig haver de fer-ho sobre la marxa.

Mai 11, 2008 at 5:34 pm 1 comentari

9 de maig

La jornada d’avui s’ha caracteritzat pel gran nombre de “baixes”. Tot i tenir una ruta relativament fàcil, moltes noies han decidit prendre’s un descans per no acumular més cansament i arribar amb forçes a Palestina.

La pedalada ha començat en vies de molta circulació. En alguns moments ens hem plantejat la perillositat d’aquest primer tram. El més emocionant d’avui ha estat l’entrada a Amman, en bicicleta.

Hem vist que la ciutat té una gran immigració. Avui és festa i ens hem fixat que pràcticament no hi havia dones al carrer. Gairebé tothom qui ens rebia eren homes. Hem notat la gent més seriosa.

Demà marxem al mar mort i estarem sense connexió. Dormirem en tendes i ens banyarem!

Mai 9, 2008 at 4:59 pm 1 comentari

Entrades antigues


Blog Stats

  • 3,990 hits

Què porta més clics

  • Cap